La normativa estableix que els establiments comercials, en general, poden adaptar el seu horari d'obertura al públic amb els criteris següents:
Dins d'aquests límits, cada comerç pot fixar lliurement l'horari d'obertura dels dies feiners així com l'horari dels diumenges i festius d'obertura autoritzada.
Excepcions a l’horari general
Publicitat de l’horari comercial
Els establiments comercials hauran d’exposar l’horari adoptat de manera que la informació sigui visible al públic, fins i tot amb l’establiment tancat.
Més informació
Pel que fa als diumenges i festius en què tots els establiments poden romandre oberts, la Generalitat fixa un calendari d'obertura i cada comerç pot obrir un màxim de vuit diumenges o festius a l'any. També podrà obrir dos festius més, d'acord amb el que determini cada municipi.
Els establiments comercials de Parets del Vallès podran romandre oberts al públic els dies festius amb activitat comercial autoritzada, d’acord amb el que estableix la Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires i l’Ordre EMC/117/2021, de 25 de maig.
Els vuit dies festius que els establiments comercials de Parets poden romandre oberts al públic els anys 2024 i 2025, d'acord amb l'Ordre EMT/185/2023, de 14 de juliol són els següents:
Any 2024
Any 2025
Veure les excepcions
En un establiment comercial és obligatori indicar el preu de venda de tots els productes exposats, precedit de la sigla PVP, mitjançant cartells o etiquetes visibles. S'ha d'exposar el preu complet o final del producte, incloent-hi els impostos i les despeses de tramesa si n'hi ha. Igualment, en el cas d'establiments de serveis, com ara perruqueries, bars, agències de viatges, etc, el preu s'ha d'exposar de forma visible per a la població consumidora i usuària.
Cal saber també que, en productes a granel, s'ha d'indicar el preu per unitat de mesura (quilo, litre, metre, etc) i que el preu s'ha de referir sempre al pes net del producte. En productes comercialitzats per unitats o peces, a més del preu unitari del producte s'ha de posar el preu amb referència a la unitat de mesura.
Són aquells tipus de venda a preus més baixos que els habituals amb regulació específica, i que només es poden dur a terme sota condicions legalment taxades. Són les rebaixes, les liquidacions i els saldos. Només en les vendes en règim de saldos i liquidacions és permesa la venda sota preu de cost.
Rebaixes Les rebaixes es fan per donar sortida als estocs de l’establiment, amb una reducció dels preus aplicats anteriorment sobre els mateixos productes. És una pràctica comercial opcional, que s’acostuma a fer en els canvis de temporada i no sol sobrepassar els dos mesos. Per fer venda en rebaixes, no cal cap autorització ni comunicació a l'administració, només el compliment estricte d’aquestes condicions:
Els establiments poden decidir lliurement si fan o no rebaixes, però, en tot cas, si les fan, han de diferenciar clarament els productes rebaixats d’aquells que no tenen descompte i, a més, han d’indicar el preu original, juntament amb el rebaixat, o bé el percentatge de rebaixa.
Liquidacions La venda en liquidació és una venda de caràcter excepcional per esgotar les existències de productes de l’establiment en alguna de les circumstàncies legalment establertes:
Per fer venda en liquidació cal fer la comunicació a l’Administració i el compliment estricte d’aquestes condicions:
Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i les consumidores en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. La persona consumidora té dret, per tant, a ser atesa tant en català com en castellà, i no se la pot fer canviar de llengua, si no vol.
L’incompliment de la normativa lingüística té el mateix rang que l’incompliment de la resta de normatives i, per tant, també és objecte de sancions.
Un establiment ha de tenir, almenys en català:
Oficina de Català de Parets del Vallès
Segons la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, tots els rètols de caràcter fix de l’establiment, tant interiors (per exemple, caixa, sortida) com exteriors (pastisseria, forn, etc.), han de ser redactats, com a mínim, en català. Aquesta normativa no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
L’ordenança municipal d’edificació (Art. 37 al 41) regula les característiques i la disposició de la retolació exterior de l’establiment dels tendals i de les marquesines. Com han d’anar integrats a la façana, com han de ser els sistemes d’il·luminació, la limitació o no de l’ús de les banderoles, etc.
Ordenances Municipals d'Edificació
Tot establiment comercial i de serveis ha de tenir fulls oficials de reclamació/denúncia a la disposició de les persones clientes i usuàries (excepte els professionals obligats a col·legiar-se)
Els fulls de reclamació han d’estar disponibles en versió catalana, castellana i anglesa, i l’establiment ha de tenir en un lloc visible el rètol oficial de la Generalitat de Catalunya que anuncia que disposa de fulls de reclamació.