Teresina Guàrdia Font, membre de la colla Gitanes de Parets: “Em fa molt feliç que elles continuïn ballant i que la meva besneta vulgui estar a la colla”

Teresina, quan va començar a ballar?

Teresina: Acabada la guerra, vaig ballar un o dos anys. A les colles, la majoria de les nenes ballàvem amb el vestit de la comunió, però el meu era llarg i el meu pare no volia que el tallessin, no volia que el fessin malbé perquè havia de ser per a la meva germana, que té dos anys menys. Malgrat tot, vaig ballar durant un temps.

I d’on li ve l'afició per ballar?

Teresina: De tota la vida. M'ha agradat sempre, la música ja em feia ballar. I les colles m'han agradat sempre. Per això, ara segueixo la colla de Gitanes de Parets, les acompanyo sempre, vaig a tot arreu on van elles.

Carme: Des de fa uns vint-i-cinc anys, des que vaig tornar a ballar després de deixar-ho uns anys, ha vingut sempre, és la fan número 1 de les Gitanes de Parets.

Maite: De fet, ens demana els vídeos que gravem i al migdia, en lloc de veure una sèrie de televisió, es posa els nostres vídeos i ens va corregint, ens diu el que fem bé i el que hem de millorar.

Què sent quan veu les seves filles, la seva neta i la seva besneta ballant a la colla de Gitanes?

Teresina: Em fa molt feliç que totes elles continuïn ballant, que la meva besneta vulgui ballar amb la colla. Com que m'agrada el ball, ho visc, els vaig al darrere allà on van. No ballo, perquè les cames no em tiren i no puc saltar, però les acompanyo sempre.

Carme: Has de comptar que cada any, anem a Montserrat tota la colla, hi portem un clavell, i ella sempre surt a fer l’ofrena.

Carme i Maite, d’on us ve a vosaltres l’afició al ball, de la mare?

Carme: No, perquè jo a la mare no l’havia vist ballar. Quan la colla Gitanes de Parets va començar a caminar, l’any 1975, em vaig apuntar juntament amb tres amigues que anàvem sempre juntes. Ens ho passàvem molt bé, perquè es ballava amb les colles i després es feia ball. Amb els anys, quan vaig tenir promès, ho vaig deixar. Però quan la colla va celebrar els 25 anys, l’any 2000, em van trucar i em van convidar a la festa. Allà, m’ho vaig passar pipa, em vaig retrobar amb antics companys, i vaig tornar amb la colla de veterans. I dels 25 anys fins ara, als 50. La Maite, la meva germana, es va apuntar quan la colla celebrava els 40 anys.

Maite: Sí, jo vaig començar més tard. De petita, no ballava perquè assajaven al vespre i no m’hi deixaven anar. Era massa tard. Des de la meva habitació, els sentia assajar, escoltava les castanyoles, però ma mare no m’hi deixava anar perquè era massa petita. Anys més tard, l’horari de la feina em va permetre apuntar-m’hi, i així ho vaig fer.

Gran part de la família forma part de Gitanes de Parets.

Teresina: Jo estic molt contenta de veure-les totes ballant.

Carme: És molt maco. I no oblidem que també estan a la colla la Maria Guàrdia Font (germana de la Teresina) i la seva filla, Antonieta Moreno Guàrdia, la nostra cosina. A la festa dels 50 anys, estàvem totes molt emocionades. Ens van homenatjar a les balladores de l’any 1975, que hi érem jo i l’Antonieta, i em van fer la sorpresa que l’Aina em va portar un quadre amb una foto d’aquells inicis i una altra foto actual. Va ser molt emocionant i sorprenent, ja que són molts anys a la colla, assajant, ballant...

Precisament, l’Aina continua aquesta nissaga de balladores. Quan vas començar?

Aina: L’àvia (Carme) em deia que m’apuntés i ho vaig provar un dia, però vaig tenir una mica de vergonya. Al cap d’un any vaig tornar i ja em vaig quedar.

Has fet molts amics?

Aina: Sí, molts. Passem una estona de l’assaig jugant i, després, ens posem a ballar. M’agrada molt ballar i vull continuar molt de temps perquè m’ho passo molt bé.

L’Anna va marxar a Austràlia i va haver de deixar la colla, troba a faltar ballar?

Carme: Ho troba a faltar molt. Ella va ballar de ben petitona fins que va ser adolescent. Ho va deixar un temps i després hi va tornar, fins que va marxar a Austràlia. Però estava molt implicada en la colla, tenia moltes idees com, per exemple, ballar a la nit, posar una barra i que s'acostés gent jove.

Maite: Tenia ganes de fer coses, per això es va implicar en la Junta. El seu objectiu era acostar el ball als joves.

És difícil que els joves formin part de la colla de Gitanes de Parets?

Carme: Sí, i acostumen a faltar nois. De fet, hi ha noies que es vesteixen de noi per solucionar-ho. Últimament, s’han apuntat bastants nenes perquè la colla va a les escoles i fan tallers per ensenyar els infants a ballar. Hi ha nenes que s’han apuntat, però són més nenes que nens. Cal que els joves i els nens s’engresquin, perquè al final s’adonaran que és molt divertit i s’ho passaran molt bé.