Així, en aquesta temporada s’abordaran qüestions de vocabulari que van més enllà de la correcció o incorrecció i que se centren en les nocions d’adequació al context comunicatiu i de genuïnitat. I és que durant molts anys ha prevalgut la idea de correcte o incorrecte, sobretot pel que fa al vocabulari, per la qual cosa molts usuaris de la llengua ens preguntaven, als professors de català, “això es pot dir?”, no sense una certa angoixa.
Com en temporades anteriors, l’espai defensa el criteri d’afavorir l’ús viu i espontani de la llengua i, al mateix temps, d’alliberar el parlant de la inseguretat i la vacil·lació que sovint la idea ultranormativa del català correcte o incorrecte ha contribuït a promoure.
Aquesta visió es fa ressò del rerefons de la nova gramàtica de la llengua catalana que l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) va publicar l’any 2016 i que en bona part defuig l’antiga dualitat entre correcció o incorrecció i la substitueix per l’adequació o inadequació al context comunicatiu.
Alguns exemples de l’ús més genuí del vocabulari són “tallar pa” / “llescar pa”, “necessitar” / ”haver de menester” o “sortidor” / ”brollador”.