L’acte d’homenatge tindrà lloc al domicili de Joan Sardà, al carrer Sant Antoni número 2 (cantonada carrer Raval).
Joan Sardà, farmacèutic de professió, va fundar l’any 1943 la primera ‘farmàcia del poble’.
Adjuntem un document escrit per Joan Sardà referent a la seva vida personal i professional que el passat mes de març va publicar-se al butlletí municipal Parets al dia:
Una petita gran història
Si teniu paciència i voleu llegir i escoltar, us vull explicar una curta-llarga història. L’ any 1943 compro la farmàcia única del poble; el 1944 té lloc el meu primer matrimoni; el 1945 mor la meva esposa. Posteriorment visc 10 anys amb la mare i germans i després continua la vida que ara aniré explicant...
Sóc i em diuen en Joan de la farmàcia però, en realitat, qui sóc? Ara us ho vaig a explicar. En Joan de la farmàcia és en Joan Sardà i Roca, una persona nascuda i tota la vida empadronada a la vila de Parets. Sóc farmacèutic, el primer que tingué i exercí en el seu poble. Estic actualment a l’any del meu centenari que es complirà el 9 de juliol. Vida llarga... He viscut en règim de dictadura de república i democràcia. No sóc polític, ni he volgut mai un càrrec que em catalogués en cap afiliació. Tinc dintre meu els meus sentiments que m’han acompanyat al llarg de la meva vida. Sóc demòcrata per tradició i fets. Estimo sobre totes les coses la família i després el poble on he nascut. A part de tot a Catalunya, nacionalitat que pertany a l’Estat espanyol. En tants anys he passat de tots colors: la monarquia, la república i altre cop la monarquia que és la que tenim actualment. De totes elles m’he conformat i amb elles he conviscut. Sóc pacifista i rebutjo la violència. Estimo i tinc sempre bona disposició pel tractament als altres i procuro defugir dels enfrontaments. Vull pau i concòrdia al meu costat. El meu amor pel poble, ja a la maduresa, el vull classificar d’aquesta forma.
Vaig estudiar farmàcia i fou en aquest mateix poble on s’instal•là la primera farmàcia i on el farmacèutic era fill de la vila. És una fita que solament jo he viscut, conec i explico. Molt de temps, anys, va ser l’única farmàcia que hi hagué i que servia també als pobles de Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt. Poques persones han viscut això, només jo sé el sacrifici que feia i amb quina bona voluntat servia durant els anys que estava sol a la farmàcia. Atenia tots els encàrrecs que es presentaven i tocava fer. No era la farmàcia actual de botiga de medicaments, sinó la farmàcia veritable en la qual el metge receptava la fórmula adient que li corresponia a cada malalt. La fórmula magistral que el metge receptava, tu la preparaves pel malalt i et pertocava fer i dedicar tots els teus coneixements.
Farmàcia única: treball i compromís les 24 hores del dia. No hi havia festius ni descans, la teva professió et lligava dia i nit al servei dels malalts. Actualment poques persones han viscut aquests temps. Sols jo i els que actuaven en les mateixes condicions ho recordem com aigua passada.
Un 8 de desembre de 1943, vaig comprar la llicència farmacèutica al company Josep Pérez Calazada i, des d’aquell dia i fins a jubilar-me l’any 1980, fou la meva eina de treball i ajuda solidària al poble.
Dintre d’aquesta historia no puc oblidar-me de la col•laboració que vaig tenir de la família, sobre tot del meu germà Julià que en acabar el servei militar va quedar-se al meu costat i amb la seva voluntat i ganes d’aprendre va convertir-se en el gran professional que va ser. Va ajudar-me molt, sobre tot al principi en que jo passava mals moments per la pèrdua de la meva esposa. Desprès també van ajudar-me els meus nebots M. Antonia, Joaquim i Marta i vull fer constar el gran amic i company Josep Badosa i Font que desprès de finalitzar junts la carrera va seguir al meu costat com ajudant fins a la seva jubilació.
I acabo la meva vida jubilat i sense farmàcia per no tenir a cap familiar a qui poder traspassar-la i això fa que fos venuda a la farmacèutica Bibiana Puig i Montagud i que actualment hagi passat a una altra compradora i estigui instal•lada en un lloc diferent.
Ja de gran m’he dedicat a la vida contemplativa i a un merescut descans.
Joan Sardà i Roca.