“L’ artista és una xifra de visualitzacions, el món de la pantalla ens ha fet esclaus”

Com ha canviat la teva vida des d’aquella primera entrevista al Parets al Dia, ara fa 20 anys?
M’ha passat de tot, he viscut a Lucena (Còrdova), Màlaga, Madrid i he tornat a Parets. He viatjat pràcticament a tots els continents i he gravat discos amb multinacionals. He tingut moltíssima activitat, però sempre intentant no perdre la inquietud ni la il·lusió pel dia a dia del que comporta ser músic.

Llavors deies que el teu objectiu era aprendre cada dia. Encara aprens amb la guitarra?
Més encara, perquè, amb el pas dels anys, la connexió de l’emoció amb l’instrument està més consolidada. Ja no et val qualsevol cosa, et tornes més selectiu, llences moltes idees a les escombraries. Sempre tinc i vull tenir la sensació d’estar aprenent.

Què en penses de cançons o temes que vas fer fa temps, quan eres més jove?
Precisament en aquest darrer treball, en els cinc temes del Concert dels 1.120 anys de Parets, he rememorat moltes melodies i idees de fa temps. Sempre he estat molt inquiet. Abans de saber que era músic, ja feia música. Era músic, però encara no ho sabia. Té una part positiva, perquè quan fas les coses amb tanta desimboltura, sense pensar, prejudicis ni frens, el resultat és més pur.

Com ha canviat el panorama musical en aquests 20 anys?
No hi ha profunditat en la música. L’artista és una xifra segons les reproduccions o visualitzacions. El món de la pantalla ens ha fet autèntics esclaus. Això és una aberració. Actualment, es canta pitjor que mai. Hi ha bons músics i bona música, però la música que es comercialitza és la pitjor que s’ha comercialitzat en la història. 

Et dediques també al món de la producció musical. És molt diferent estar a l’altra banda del micro?
Ha estat conseqüència d’escoltar molta música, estar en moltes gravacions i, per inèrcia, entendre un llenguatge que sap focalitzar la idea primigènia d’un tema o un disc. Quan vaig arribar a Madrid de jovenet, des del principi vaig sentir molta curiositat per aquelles persones que m’estaven gravant. 

Els temes del Concert dels 1.120 anys són un homenatge a Parets?
La meva relació amb Parets sempre ha estat molt íntima. Mai he tingut la sensació de tornar a casa com quan tornava a casa dels meus pares, aquí a Parets. És el lloc on he estat més tranquil en la meva vida. Al matí sento els ocells, surto a passejar, tinc un riu al costat de casa, la pluja encara fa olor de pluja. Jo em moc per estímuls i sensacions, i viure a Parets em provoca molta inspiració.