El Grup d'Investigació de l’Escola de la Natura de Parets del Vallès detecta els primers casos documentats a Catalunya de quitridiomicosi

La detecció està vinculada al projecte Grafi, desenvolupat per l'equip d'investigació amb la col·laboració dels veterinaris Ferran Bargalló Saumell (Societat Catalana d'Herpetologia) i Albert Martinez Silvestre (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya).

Durant un dels anàlisis genètics realitzats en el marc del projecte, els especialistes van descobrir positiu en Batrachochytrium dendrobatidis en un total de 6 individus de 4 localitats diferents. Les poblacions afectades per aquest fong estan localitzades al Vallès Oriental, Moianès, Ribera d’Ebre i Montsià.

La principal hipòtesis sobre la procedència d’aquest fong és sud-africana, en un moment en el que aquest fong era desconegut i on es van distribuir milions de granotes per la investigació científica i l'aquariofília.

A la península Ibèrica va ser detectat per primera vegada al Parc Natural de Peñalara al 1997 en el tòtil comú, des d'aleshores s’han fet estudis que confirmen la seva amplia distribució i que el localitzen a l’Aragó, País Basc, Comunitat de Madrid, Extremadura, Andalusia i Comunitat Valenciana.

La situació dels amfibis de tot es món és crítica atesa l’amenaça de la quitridimicosi, que afecta ja a un terç de les quasi 7.000 espècies que habiten al món. Aquest fong es va reconèixer primer com un organisme patogen l'any 1998, i va ser descrit com una espècie de quitridi al 1999. Aquest quitridi ha estat trobat en tots els continents menys a l’Antàrtica i fins l’actualitat se li atribueix la extinció de 250 espècies. Per aquesta raó l'Organització Mundial per a la Sanitat Animal l'ha inclòs en la llista de malalties de declaració obligatòria, convertint-se així en la primera gran amenaça pels amfibis així com per a la biodiversitat del planeta.