El CDIAP treu un díptic informatiu sobre el vincle afectiu entre l’adult i l’infant

El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Spai Tr3s (CDIAP), juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament de Parets i el Departament d’Educació, ha tret un díptic en què parla sobre el vincle afectiu com a base per a la salut mental de l’infant de 0 a 3 anys.

El vincle afectiu és el lligam entre l’adult i l’infant que li aporta seguretat. Aquesta relació emocional amb els cuidadors principals s’anomena també vincle d’aferrament i és una necessitat bàsica per créixer. Els vincles que aporten seguretat a l’infant s’anomenen “vincles segurs” i són la base per a la seva salut i benestar emocional, ja que són els fonaments de la seva personalitat. Quan hi ha dificultats en la relació entre l’adult i l’infant es pot crear un vincle insegur on l’infant pot tenir més risc de patir alteracions en el desenvolupament i en la salut mental.

L’aferrament es crea des de l’embaràs i durant els primers anys de vida, però es cultiva i nodreix durant tota la infància. Aquesta relació de dos depèn de la mare, pare o referent afectiu, però també de l’infant. Es crea durant la criança amb presència i disponibilitat a través de la interacció i la relació amb l’infant. Per poder crear el vincle afectiu segur es necessita temps de qualitat per atendre les necessitats físiques i emocionals dels infants de forma incondicional, compromesa i amorosa. Per fomentar el vincle s’ha de fer saber a l’infant que se l’estima, dedicar-li temps, buscar moments de connexió emocional, parar atenció a les seves necessitats físiques i també emocionals i expressar l’afecte a través del contacte físic si l’infant vol. El tacte és una via de comunicació afectiva molt important i potent, dona missatges positius a l’infant de què fa i de com és. També s’ha de fer de les rutines del bany, alimentació i canvi de roba moments positius i sense presses. No es recomenable utilitzar pantalles amb menors de 3 anys. S’ha de respondre sempre a les seves necessitats afectives reconeixent allò que li passa i, si cal, reconduint la conducta amb paraules i límits clars, respectuosos i adequats al moment evolutiu, ajudar-lo a tolerar les frustracions amb contenció emocional i consol. Quan hi hagi conflictes, intentar no danyar la relació entrant en lluites de poder i, després dels conflictes, és aconsellable reparar la conducta o la relació.

Hi ha alguns senyals d’alerta en el vincle afectiu. En l’adult, per exemple, els indicadors de dificultats en el vincle amb l’infant poden ser: sentir que no sabem entendre les necessitats del nen o nena, sentiment d’incompetència o de no saber com relacionar-nos-hi, ganes de quedar-nos a la feina o de no estar amb ell de forma freqüent, difi­cultats per gaudir de la relació, sentiment de no estar connectat, sentiment d’insatisfacció en la criança, depressió postpart o massa utilització del mòbil. En l’infant podem notar una forta irritabilitat, conductes agressives, evitació de la mirada, impossibilitat de calmar-se amb la fi­gura vincular, mostres d’apatia, poc gaudiment i poc somriure, no pot parar quiet en cap moment o di­ficultats en el desenvolupament emocional, motriu o de llenguatge.

Si es detecten diversos indicadors, es pot demanar ajuda a un professional de la salut, a l’escola o trucant al CDIAP.