Carlos Garries (Montcada i Reixac, 1966) és membre del programa radiofònic Butaca 107 i de l’Associació Butaca 107. Des de fa dos anys és el director del Festival de Curtmetratges Pedra del Diable, que l’any passat va projectar fins a 12 cintes, moltes d’elles premiades en diferents certàmens. A més, ha treballat per incloure Parets dins del circuit del Cicle Gaudí, que projectarà una pel·lícula de producció catalana cada mes al Teatre Can Rajoler, i continua posant totes les seves energies en la 3a edició del Festival de Curts.
- Hi haurà novetats en aquesta 3a edició?
Sí, la primera novetat d’enguany és que el festival tindrà dos torns, de matí i tarda. Volem que els infants, d’entre 10 i 12 anys, puguin gaudir dels curts, sobretot tenint en compte que acostumem a tenir una secció d’animació molt potent. L’any passat, per exemple, vam projectar Cafuné, nominada aquest any als Goya, o Yo voy conmigo, projectada a diversos festivals. Volem que els infants tinguin el seu moment, i aquest serà al matí, amb la projecció de curtmetratges d’animació, de qualitat i per a totes les edats.
- Hi ha alguna altra novetat?
També estem acabant de perfilar una petita exposició de fotografies dels antics cinemes de Parets. Volem mostrar la relació que sempre ha tingut Parets amb el cine, a través de les seves antigues sales. Molta gent recordarà els Complex, hi havia un cinema a l’Eixample... L’objectiu és que estigui instal·lada en la Sala d'Exposicions de Can Rajoler durant el Festival de Curts. D’aquesta manera, els assistents podran veure-les i comentar-les durant les pauses.
- Es repetiran les dues categories del Festival (“Olor a Parets” i “Olor a Premi”)?
Sí, perquè volem impulsar el cinema a Parets. Aquest any, tornarem a tenir les produccions dels alumnes de l’Institut La Sínia i ens dona molta alegria comptar amb la seva presència a cada edició. També hi seran els alumnes de l’ACESCO, que ens van ajudar l’any passat com a part del seu projecte comunitari, però enguany volem que hi participin amb les seves gravacions. Volem estendre aquesta proposta a més escoles per acostar-nos i implicar a més joves d’aquesta edat, al voltant dels 15 anys. I ens encantaria que també participessin les entitats i associacions, així com famílies que s’engresquin a rodar una cinta. En la primera edició, per exemple, vam projectar Caroline, una pel·lícula que va gravar una família en un cap de setmana. Això és el que volem, integrar les dues seccions del festival, el cinema produït a Parets amb les pel·lícules que ens arriben d’arreu. Qualsevol persona que estigui interessada, pot trobar tota la informació al nostre web, pedradeldiablefest.cat.
- Ens pots avançar alguna pel·lícula que es projectarà?
Tindrem la nova pel·lícula de Tony Morales, La visitante, que l’any passat ja ens va presentar Alícia, un film de terror que va entusiasmar tot el públic. També veurem un dels curtmetratges d’Enrique Buleo, que precisament ara estrena a les pantalles el llargmetratge Bodegón con fantasmas. De l’Enrique Buleo, tindrem un curt amb molt d’humor que es titula Las visitantes. Estem molt satisfets, perquè hem pogut lligar molt bones pel·lícules per a aquesta pròxima edició. I continuarem impulsant la trajectòria de joves d'aquí, que és el que més alegria ens dona, com és el cas de l'Àlex Rojo, que no sabem si podrà presentar film o no, però tant se val, sempre ens acompanya.
- Es tornarà a celebrar dins del programa d’activitats de l’Eixamplem?
Sí, sí. Un tret molt important del Festival és que, no només és un acte de l’associació Butaca 107, sinó que també s’hi ha involucrat l’Ajuntament. Això és el que ha impulsat definitivament el Festival.
- A la 2a edició del Festival de Curts Pedra del Diable es van projectar 12 pel·lícules en total, enguany n’hi haurà més?
De moment, el que farem és mantenir aquesta xifra i la nostra idea és obrir el nou horari de matí. Ja més endavant, intentarem organitzar més dies, perquè propostes de pel·lícules en tenim moltes, de sobres.
- Esteu tot l’any treballant pel festival, oi?
És que ens agrada molt el cinema. Aquest és el problema, que tot el grup que formem l’associació som uns bojos del cine. Un gran grup sense el qual no seria possible el festival. Miquel Pérez, com a codirector; Ricard Sierra i la resta de companys, Laura Català, Sònia Martín, Jésica Castillo, Francesc Bernad, Óscar Martín i Aleix Serrano. Estem molt contents, amb la qualitat del festival i amb l’èxit que ha obtingut en aquests dos anys, un èxit que no ens esperàvem. Al final, que el teatre s’ompli i que el públic gaudeixi és el que, personalment, em fa tirar endavant aquest projecte.
- Només porta dues edicions, però es pot dir que el Festival de Curts està plenament consolidat?
Per a mi, sí. Crec que el fet d’implicar centres educatius, empreses i l’Ajuntament és la demostració que s’ha fet una molt bona feina. La implicació de l’Ajuntament i de tots els nostres patrocinadors ha impulsat definitivament el certamen. Crec que hem aconseguit que el Festival de Curts Pedra del Diable sigui un esdeveniment més del poble i volem fer-lo cada vegada més gran, tot el que es pugui. Si un dia, aconseguim programar 30 o 40 pel·lícules, encara que sigui on line, intentarem fer-ho.
- No volem acabar l’entrevista sense preguntar-vos quines són les vostres primeres impressions amb l’acollida del Cicle Gaudí a Parets?
Quan vam crear l’associació, un dels objectius que teníem als nostres estatuts era portar el cinema a Parets. El 2021 vaig conèixer Judith Colell, quan acabava de ser nomenada presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, en la presentació de la seva pel·lícula 15 hores i ja em va parlar del Cicle Gaudí. Finalment, l’Ajuntament també s’hi ha involucrat i, fa pocs dies, vam fer la presentació. Ens va emocionar molt veure que el cinema s’omplia per veure la pel·lícula. Perquè ha estat un gran esforç, que valdrà la pena perquè el Cicle Gaudí ens portarà molt bones pel·lícules. Portar el cinema un altre cop a Parets és una sensació xulíssima, poder veure pel·lícules en pantalla gran, sense necessitat de baixar a Barcelona, ens satisfà molt. Els veïns i veïnes de Parets ja tenen resposta a la pregunta: “Diumenge a la tarda, què puc fer?”. Doncs el mateix que fèiem abans, anar al cinema.