Àlex Rojo, cineasta: “Mentre m’agradi la història que explico, m’és igual el gènere o la temàtica que sigui”

Àlex Rojo (Parets del Vallès, 2006) és un jove paretà que, malgrat la seva edat, ja ha estrenat tres curtmetratges al Festival de Curts Pedra del Diable. En la primera edició, va presentar El escondite i en la segona, celebrada enguany, ha estrenat La magia de la infancia, amb el qual va guanyar el premi en la secció local ‘Olor a Parets’. També va presentar Un acte de valentia, en col·laboració amb l’Institut La Sínia.

D’on sorgeix la teva passió pel cine?

Durant la pandèmia, em vaig aficionar al món de la fotografia amb la càmera reflex del meu pare. A partir d’aquí, vaig aconseguir un equip de filmació i vaig començar la planificació i guionització dels meus curtmetratges. Des de ben petit que em muntava “pel·lícules” amb el meu germà, sempre estàvem jugant a crear històries.

Quan vas gravar el teu primer curtmetratge?

Va ser en aquella època, entre el 2020 i 2021. Però els primers que vaig gravar no han sortit mai a la llum i no crec que ho facin, perquè són proves, experiments que vaig fer amb els amics, amb familiars, i que em van servir per practicar amb l'equip de filmació, per aprendre a utilitzar-lo.

L’any passat decideixes presentar-te al Festival de Curts Pedra del Diable i ja hi has estrenat tres cintes.

La veritat és que, en la primera edició, no estava molt convençut de participar-hi, ja que encara no tenia cap curt acabat que valgués la pena. Però des de l’Institut La Sínia em van engrescar i vaig avançar la gravació de El escondite, que vam filmar en tan sols una setmana, amb grans complicacions, perquè ens va ploure molt.

Com és la teva relació amb el festival?

Molt bona. Amb el Carlos Gàrries, director del Festival, tinc molt bona relació fins al punt que, en una excursió amb l’escola al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, em va presentar el director de cine Juan Antonio Bayona.

Quant tardes a fer una gravació i produir la pel·lícula?

Depèn de cada curtmetratge. Per exemple, amb l’últim que he presentat, La magia de la infancia, vaig estar tot un any per fer-lo. Vaig estar molts mesos planificant-lo, després gravar-lo i l’edició final també es va allargar. En total, va ser un any. En altres casos, és més ràpid, com amb El escondite, en què la planificació va durar dos o tres mesos, la gravació va ser una setmana i l’edició també la vaig enllestir en una setmana.

En el teu cas, que graves amb els teus propis mitjans, deus necessitar economitzar el temps i les despeses.

Sí. Sobretot necessites treballar molt en la planificació, ja que el temps de gravació ha de ser el mínim. Ho he de tenir tot molt preparat, perquè no puc entretenir molt els actors i actrius, pel fet que no els puc pagar. A més, sempre hi ha imprevistos o algú no pot venir. Per això, cal treballar amb un grup reduït de persones. Perquè com més gran sigui el repartiment, més possibilitats hi ha que surtin imprevistos. Per sort, la meva família sempre m’ha donat suport i m’ha ajudat en tot el que he volgut fer, i el meu germà sempre es presta a fer-me d’actor.

A La magia de la infancia hi ha un personatge digital. Utilitzaràs l’animació més vegades?

Abans del cinema, ja m’havia interessat el disseny i la impressió 3D. Crec que són complementaris. Hi ha curts en els quals afegiré elements d’animació. Per exemple, fa 4 anys que treballo en un curtmetratge totalment digital, ja que l’he hagut de repetir diverses vegades. Però en altres pel·lícules no utilitzaré el 3D, perquè he descobert que m’agrada més el fet de gravar que no pas crear imatges digitals. La gravació en viu amb persones implica més emoció, i el 3D m’ha acabat avorrint, són moltes hores assegut en una cadira davant d’un ordinador.

Com sorgeixen les idees per fer un curtmetratge?

Hi ha moltes històries que he guionitzat, però no les he produït perquè em sedueixen més les idees que se m'apareixen de sobte, que se’m presenten mentre faig altres coses o a la nit. Per exemple, a La magia de la infancia, la idea em va venir pensant en la manera de jugar que tenia el meu germà, perquè es ficava tant en la història que acabava vivint el joc. Per altra banda, el curtmetratge que faig totalment en 3D està basat en un relat de la meva mare, que és molt creativa. Espero tenir-lo enllestit de cara a aquest estiu o l’any vinent.

T’agradaria dedicar-te al món del cinema?

Sí, sobretot en la feina del director, perquè estàs en contacte amb tot el procés, planifiques tota la pel·lícula. M'agrada tot el procés, estar darrere de les càmeres, filmar, l’edició...

Encararàs els teus estudis cap al món del cine?

Els meus estudis actuals estan dirigits cap al món del disseny gràfic interactiu, tant en 2D com 3D. Però m'agradaria, més endavant, enfocar els estudis cap al cinema.

En quins projectes estàs treballant?

Estic fent un documental sobre l’experiència d’uns companys meus de Taekwondo, que han anat al Mundial de Hong Kong. He gravat els seus entrenaments, els he entrevistat i ja estic muntant tot el material amb fotos dels seus inicis en el Taekwondo i imatges del Mundial. També vull gravar un curt de terror, en un únic espai, una habitació, i el protagonista serà el meu germà.

Podrem veure alguna d'aquestes cintes en el pròxim Festival de Curts?

M'agradaria tenir enllestits de cara a l'any vinent el documental de Taekwondo i el de 3D, però l’edició s’està allargant. També tinc la idea de presentar-me a altres festivals, però és difícil obrir-se pas. Una de les grans dificultats és que els festivals acostumen a especialitzar-se en un gènere i, a la mínima que el teu curt se surt d'aquest gènere, ja no l'admeten.

Pels curtmetratges que estàs fent, es veu que t'interessa tant la ficció com el documental.

Sí, perquè el que m'agrada és estar darrere de la càmera i inventar històries. Mentre expliqui una història que m'agrada, m’és igual el gènere o la temàtica que sigui.